Festa de Sta. Clara d’Asís.

Volem compartir amb els visitants d’aquesta pàgina, algunes imatges del Trànsit de Santa Clara, que celebrem amb gran goig, cada any, el 11 d’agost.

20130808050723994Clarisses

VIII centenari de l’Ordre de Sta. Clara.

VIII CENTENARI DE L’ORDRE DE SANTA CLARA
AL CONVENT DE SANTA CLARA DE BALAGUER

Sense més pretensions que viure amb veritat l’Evangeli, tal com el veia en el germà Francesc, va decidir Clara Favarone consagrar-se a Jesucrist. El Diumenge de Rams de 1212, a l’empara de la nit, va fugir de casa. L’esperava el germà Francesc amb els primers companys i, en la petita església de Santa Maria dels Àngels, es va consagrar al Senyor. Com a signe, Francesc va tallar la seva llarga cabellera i va canviar els seus vestits luxosos de donzella noble per una túnica pobra que va cenyir amb una corda. Estava naixent alguna cosa nova, una forma de vida profètica. Clara estava donant rostre femení a l’experiència franciscana.

Francesc i Clara havien nascut a Assís. Ell en el si de la burgesia naixent, rica i reaccionària. Ella en el si de la noblesa tradicional i poderosa. Entre nobles, burgesos i serfs s’alçaven barreres d’enemistat insuperables. La pau s’esmunyia.

Per amor a l’Evangeli, Francesc i Clara van diluir aquelles rivalitats i diferències, van mostrar el rostre de la pau veritable, el que és desitjable de la simplicitat i de la fraternitat evangèlica. El seu fer encarnava el noble ideal de molts. Déu els va donar germans i germanes.

Amb Francesc d’Assís havia nascut l’Ordre dels frares menors. Amb Clara naixia l’Ordre de les Germanes Pobres. Ara se’n compleixen 800 anys. Les clarisses, esteses per tot el món, ho celebrem. L’ideal evangèlic de Clara s’ha multiplicat en les seves filles, s’ha diversificat en totes les llengües, races i països, s’ha actualitzat sense parar.

A Balaguer podríem dir que l’Orde de Santa Clara segueix “obstinadament viva”. Des de 1351 ha tingut tres fundacions. Nosaltres, amb la mirada posada en la Dama Pobra, li donem continuïtat i procurem actualitzar-la. Clara va trencar les barreres de classes, nosaltres volem testimoniar una harmoniosa convivència entre germanes de diversa nacionalitat, en la nostra “aldea global”. Clara inicia la Via de la Bellesa per la contemplació; nosaltres procurem expressar la fe que sustenta la nostra existència en el llenguatge actual, que passa per la imatge i l’expressió corporal.

La nostra jove comunitat, que aviat complirà sis anys de rodatge, ha celebrat durant el VIII Centenari: la professió solemne de Sor Marta-Alícia, la professió temporal de Sor Diana-Aleyda, i la professió temporal de Sor Gladys.

Sor Maria Victòria ha col·laborat activament en el que se li ha encomanat des de l’Orde:

– Publicant diversos llibres sobre Santa Clara: Francesc d’Assís i Clara PPC. Pregar amb Santa Clara, DDB i Pa i Bellesa, Clara d’Assís. P. Abadia de Montserrat.

– Participant en diversos Congressos internacionals, com a sòcia de la AHEF (Associació Hispànica d’Estudis Franciscans), amb temes sobre la Regla de Santa Clara, la Relació entre clarisses i franciscans, les Reformes de l’Orde de Santa Clara a través dels segles; Clarisses notables, etc. donant conferències sobre Santa Clara a Alcalá de Henares, Albacete, Barcelona, ??Mataró, Fàtima (Portugal) etc.,

– Col·laborant en causes de clarisses, ha elaborat i lliurat impresa, al Relator General de la Congregació per les Causes dels Sants del Vaticà, la Positio super virtutibus et fama sanctitatis d’una clarissa de Salamanca, Sor M ª. Francisca del Niño Jesús (1905-1991).

Hem procurat lucrar la indulgència plenària que amb motiu del Centenari s’ha concedit a les esglésies conventuals de clarisses, i que el Sr Bisbe va fer extensiva al Santuari. I en dies assenyalats la relíquia de la Mare Santa Clara ha presidit la nostra pregària.

Finalment, Mn. Pau va beneir la nova campana claustral, amb el nom de “Clara”.

Com els anys anteriors ens preparem per celebrar la festa i la representació del Trànsit de Santa Clara el dia 11 d’agost. És una bella tradició que vam crear fa 4 anys en honor de la Dama Pobra, amb guió de fra Gerard Sarapura i la col·laboració de “l’Escola de Dansa de Montse Miret”, de Balaguer.

Sta. Clara d’Asís.

LA ORDEN DE SANTA CLARA

Sin más pretensiones que vivir con verdad el Evangelio, tal como lo veía en el hermano Francisco, decidió Clara Favarone, consagrarse a Jesucristo.
El Domingo de Ramos de 1212, al amparo de la noche, huyó de casa. La esperaba el hermano Francisco con los primeros compañeros y, en la pequeña iglesia de Santa María de los Ángeles, se consagró al Señor. Como signo, Francisco cortó su larga cabellera y cambió sus vestidos lujosos de doncella noble por la túnica pobre que ciñó con una cuerda.
Estaba naciendo algo nuevo, una forma de vida profética. Clara estaba dando rostro femenino a la experiencia franciscana.
Francisco y Clara habían nacido en Asís. Él en el seno de la burguesía naciente, rica y reaccionaria. Ella en el seno de la nobleza tradicional y poderosa. Entre nobles, burgueses y siervos se alzaban barreras de enemistad, si no de odio, insuperables. La paz andaba huída por el fragor de las armas que resonaba amenazador cada primavera.
Por amor al Evangelio, Francisco y Clara diluyeron cortésmente las rivalidades y diferencias, mostraron el rostro de la paz verdadera, lo deseable de la simplicidad y de la fraternidad evangélica. Su hacer encarnaba los deseos de todos y el noble ideal de muchos. Dios les dio hermanos y hermanas.
En Francisco de Asís había comenzado la Orden de los frailes menores que llevaría su nombre y se extendería por todo el mundo. En Clara comenzó la Orden de las hermanas pobres, que también llevaría su nombre.
Clara de Asís fue la primera y única mujer que dio a sus discípulas una Regla aprobada por la Iglesia. Las líneas fundamentales de la Regla son tres:
– La dedicación a Dios en vida claustral.
– La altísima pobreza en la vida sobria, viviendo del trabajo.
– La santa unidad como testimonio cotidiano, en la vida comunitaria, del precepto evangélico del amor.
La figura profética de Clara de Asís como fundadora, madre y maestra, dejó un claro ejemplo con su vida y sus escritos. Durmió en el Señor el 11 de agosto de 1253, a los 59 años. Fue canonizada en Agnani por Alejandro IV el año 1255.
El año 2012 las clarisas, extendidas por todo el mundo, celebramos el VIII Centenario de la fundación. El ideal evangélico de Clara ha perdurado durante 800 años, se ha multiplicado y diversificado en todas las lenguas, razas y países.

20121112051752753Clarisses

20120629054445711Clarisses