Maristes

monestir

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Situat al terme d’Os de Balaguer a la Comarca de la Noguera, terra dels Comtes d’Urgell, el Monestir de les Avellanes va ser fundat al segle XII i disposa d’un claustre romànic i una església gòtica on s’hi conserven les restes dels Comptes d’Urgell, en senzills sepulcres, còpia dels originals que van esser malvenuts al museu The Cloisters de Nova York.

Presents a les Avellanes des de 1910, els germans Maristes s’han esforçat per mantenir-se fidels a aquesta preciosa herència i, recollint la tradició Monàstica d’hospitalitat, donen la benvinguda a tothom.

El Monestir està rodejat per 300 hectàrees de jardins i boscos per a gaudir de l’oci i la natura.

A més de conjunt monumental, la història i el seu entorn natural, el Monestir disposa de modernes instal·lacions al servei de grups d’empresa.

Entorn

Sentir les emocions de l’ aventura, gaudir de l’aigua i la natura, abraçar-se a records d’antics monuments, vestigis de d’una gran història, es el que ens ofereix l’escenari en el que s’emplaça el Monestir de les Avellanes: La Noguera alta (Lleida).

La Serralada del Montsec es l’element natural més notable d’aquesta zona, els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana travessen aquesta Serralada, donant lloc a impressionants paratges com son els congostos de Terradets i el de Mont Rebei, rodejats de les tranquil·les aigües de quatre embassaments.

La varietat d’espais naturals que te la zona, fa que sigui el marc ideal per a la pràctica de nombroses activitats out-door, esports d’aventura, escalada, espeleologia, barranquisme, esports aquàtics, rutes en bicicleta.

L’empremta de l’historia es plasma en els pobles, esglésies, monestirs i castells. La riquesa paleontològica de la zona es notable i queda palesa en els fòssils i pintures prehistòriques que trobem en diversos punts del territori.

Escolpais

escolapis

Breus apunts d’història de l’Escola Pia de Balaguer
La nostra història comença el 9 de novembre de 1699 quan s’establí un pacte fundacional entre la ciutat i el delegat escolapi, P.Sebatià Cossa de la Passió; molt a prop d’on el 1575 sant Josep de Calassanç rebé la primera tonsura clerical a l’església del Sant Crist.
La primera casa va ser l’antic palau dels comtes d’Urgell. Després va venir l’edifici de la plaça de sant Salvador i passats 50 any de la seva arribada es va estrenar el col.legi del carrer del Miracle. El 1983 es féu la inauguració de l’edifici actual.
La vinculació de l’Escola Pia amb la ciutat ha estat evident al llarg de tots aquests anys. Els actes del centenari del P. Joan Profitós, van esdevenir una autèntica efemèride per a tota la població.
S’ha acceptat de debò el repte de la reforma educativa; s’han iniciat mòduls ocupacionals; s’ha obert un centre de simulació d’empreses. L’escola resta oberta a les activitats de caire municipal i a d’altres activitats que s’ofereixen des d’ella.

Preparatius

El director de l´Escola Pia de Balaguer, P.Josep Morros, acompanyat de l´alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà i d´Andreu Viola, va presentar el dia 15 d´octubre de 1999 els acte que el centre ha programat durant un any per commemorar el tricentenari de l´arribada i la implantació dels escolapis a la capital de la Noguera.

En el mateix acte es va presentar el logotip d´aquests 300 anys de l´Escola Pia a Balaguer, que ha creat l´artista local Antoni Collado.

“L´ESCOLA PIA HA MANTINGUT L´ESPERIT POPULAR DURANT 300 ANYS D´HISTÒRIA”
–tret de l´entrevista feta per Sònia Arimany
al P.Josep Morros publicada a “NOGUERA” No.290 el 25.9.1999–
P.Josep Morros i Castelltort
Director de l´Escola Pia
de Balaguer -Tres-cents anys d´història valen un logotip únic.
-Evidentment, i per aquest motiu vam encarregar la confecció d´aquest distintiu a l´Antoni Collado, un artista balaguerí que ha adquirit fama a nivell internacional, i que també va ser alumne dels Escolapis.
-Durant els 300 anys han passat per l´Escola molta gent. Qui podríem destacar?
-Han estat molts els qui han passat per l´Escola i que han destacat en molts àmbits, i no m´agradaria deixar-me a ningú, però caldria destacar especialment el Pare Roig, que va ser el fundador de l´Orfeó Balaguerí, o el Pare Pubill, iniciador de l’afecció per l´arqueologia a la capital de la Noguera. En el camp de la pedagogia hem de recordar el Pare Profitós, i qui no guarda un gran record del Germà Peralba, o el Pare Joan amb la seva bicicleta? A més cal destacar que el professorat seglar de l´Escola sempre ha estat molt vinculat i identificat amb el centre, actuant sempre com a autèntics “escolapis”.
(Tret del “Groc” 297; segona quinzena – octubre 1999)

Programa d’actes de la commemoració dels 300 anys

El dia 5 de novembre de 1999 i com a primer acte del Tricentenari de l´Escola Pia a Balaguer, l´Ajuntament atorgarà la Medalla de la Ciutat a aquesta institució que va iniciar la seva singladura a la capital de la Noguera el 9 de novembre de 1699.

La medalla de la ciutat

La Medalla de la Ciutat significa un reconeixement a 300 anys de fidelitat a una població. Significa un reconeixement a una de les feines socials més engrescadores: l´educació. Sant Josep de Calassanç, el fundador de l´Escola Pia, en un dels moments cabdals en què tractava de convèncer la Santa Seu per tal que accedissin a acceptar el seu carisma, diu amb vehemència que la tasca educativa és “sumament digna, noble, meritòria, avantatjosa, utilíssima, absolutament necessària, molt natural, raonable i plaent, gratificant i gloriosa”. Els escolapis es van fer ben seus aquests mots i es van llançar a la creació d´escoles arreu.
La Medalla de la Ciutat significa també un reconeixement a tants i tants educadors que han passat per les aules de l´Escola Pia, escolapis i seglars, sacerdots i germans, professors i professores i tot el personal col.laborador.
La Medalla de la Ciutat significa, per què no?, un reconeixement a tots els antics alumnes que han passat per les aules de l´Escola Pia. Mercès a allò que hi han rebut –com diuen molts- han servit a la societat de la millor manera que han sabut.
La Medalla de la Ciutat significa, endemés, un reconeixement als pares i mares de la ciutat de Balaguer i rodalies, que han confiat en l´Escola Pia i hi han enviat els seus fills i filles fent que la tasca educativa no s´estronqués mai al llarg d´aquests 300 anys, i per tant, reconeixent que val la pena portar llurs fills a “Can Colapi”.

Programa d’esdeveniments

Amb aquesta concessió començaran un seguit d´actes que del novembre de 1999 al novembre del 2000 aniran marcant aquest fet tan singular com és el que una escola compleixi TRES-CENTS anys.
Entre les diverses accions n´assenyalem les següents:
5 de novembre 1999: concessió de la MEDALLA DE LA CIUTAT;
9 de novembre: col.locació d´una PLACA al Col.legi Vell, com a testimoni de recordança de tantes i tantes generacions que van passar per aquelles aules;
26 de novembre: inauguració de l´EXPOSICIO DELS 300 ANYS al Museu Comarcal de Balaguer;
27 de novembre: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Tres-cents anys de l´Escola Pia de Balaguer” (autor: el P. Joan Florensa; editat per Publicacions de l´Abadia de Montserrat)
9 d´abril del 2000: TROBADA D´ANTICS ALUMNES, PROFESSORS, PERSONAL I AMICS DE L´ESCOLA PIA DE BALAGUER;
1 de juliol: PEREGRINACIÓ A ROMA;
novembre del 2000: actes de cloenda. Presentació de l´AUCA DELS 300 ANYS (text del P. Josep Linan; dibuixos d´en Frederic Letamendi).

Comissió executiva

LLISTA DE PARES, GERMANS I DEMÉS MESTRES ESCOLAPIS
RECTORS O DIRECTORS DES DE 1931:
P.Josep Badia (1931)
P.Josep Campanyà(1940)
Antoni Serramià (1943)
P.Pere Bassaganya (1946)
P.Josep Sabater (1952)
P.Joan Bosch (1958)
P.Josep Maria Oller (1964)
P.Joan Zanuy (1967)
P.Joan Herrero (1973)
P.Jaume Pallarolas (1976)
P.Joaquim Querol (1983)
P.Marian Baqués (1987)
P.Josep Morros (1991)
(1939-40) P.Josep Campanyà (Rector), P.Pau Mateu, P. Jaume Mestre, Germà Antoni Peralba i Germà Rafael Gil.
(1944-45)Sr. Joaquim Martí, P.Salvador Catllà
(1950) Sra Rosalia Marvà
Senyoreta Anita Martí
Sr. Planella
Sr. Mir
Sr. Valdillou
Sr. Letamendi
P.Vicenç Casaus
P.Ramon Melé
P.Francesc Boronat
P.Hilari Alcaraz
P.Josep Cotelo
P.Antoni Sabaté
P.Valeri Soldevila
P.Marian Federico
P.Salvador Vallés
P.Joan Conillera
P.Josep Margalef
P.Tor
Gr.Ramon Riera
P.Andreu Clapers
P.Josep Comadran
P.Josep M. Vidal
P.Josep Maria Aguilar
P.Segismon Balagué
P.Llorenç Bonet
… i una llarga llista de Senyores i Senyors mestres, professores i professors …

Carmelites

verduna

Santa Joaquima de Vedruna

Va morir a Barcelona l’estiu de 1854, víctima del còlera, deixant darrere d’ella moltes comunitats que, hereves del seu carisma, són fins avui les continuadores de la seva obra en l’Església.
“Mare de nou fills -va dir d’ella Joan XXIII- es convertirà en mare d’innombrables pobres”. Ell mateix, l’any 1959, afegia el nom de Joaquima de Vedruna a la llista dels testimonis exemplars del Senyor, a la llista de sants.
Ella va ser la fundadora de la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat de Vedruna, que va néixer a Vic (Osona) el 26 de febrer de 1826.
Natural de Barcelona i educada en un ambient familiar molt cristià, es va sentir sempre atreta per Déu. Casada amb un jove de Vic, Teodor de Mas, es van estimar profundament i s’entregaren il.lusionats a la tasca d’educar els seus nou fills.
Viuda prematurament, Joaquima va dedicar el millor d’ella mateixa als seus fills i als malalts pobres de la ciutat de Vic, decidida a acabar els seus dies com a religiosa, en la pobresa i en l’oració.
Desitjosa únicament d'”emprendre el que el Senyor vulgui”, “disposta a fer la seva voluntat”, va reunir germanes i amb elles va començar un mode nou de vida religiosa al servei de les classes populars del país. La infància i el jovent, els marginats i els malalts… van trobar en ella acollida i resposta a les seves necessitats.