Llegenda del Sant Crist

Sembla ser que tots els documents referents a l’arribada del Sant Crist a Balaguer van desaparèixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós. Ja l’any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que s’ha transmès de pares a fills a Balaguer:

La imatge del Sant Crist fou construïda per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforços estava cansat i descoratjat i s’adormí. Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.

Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d’aquella imatge, van agenollar-se i la van besar.

Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.

Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en l’armari durant una festa. Eleazar, per desmentir l’acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.

Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.

Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d’aigua va atansar la imatge als seus braços. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada.

Història del Santuari

Des de fa molts anys, aquest indret ha estat un lloc d’oració. Ens hem de remuntar als temps en què Balaguer era habitat pels àrabs i aquests tenien el seu nucli de població en el pla d´Almatà.

Bona part d’aquest edifici actual és d’aquella època. Era d’estil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al pla d’Almatà. L’altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l’arc que sosté el cor.

Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons s’explicava, feia el Sant Crist, s’eixamplà el temple i es posà sota l’advocació de la venerada imatge.

Es posà l’altar major al braç situat al nord. La porta principal s’obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.

A finals del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual.

La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.

Essent capellà del Sant Crist Mn. Pere Ribes, l’any 1972 es va fer la renovació del presbiteri i l’any 1973 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro. L’any 1997 es feu l’obertura al sostre per donar llum al presbiteri.

Butlletí del Santuari

pdf-ico

Crònica del Santuari

Com ja és tradició, l’endemà de la festa del Sant Crist de Balaguer, dia 10 de novembre, la comunitat de Clarisses ofereix el memorial de l’arribada del Sant Crist amb la representació de la Llegenda. El guió és creació de Fra Gerardo Sarapura, franciscà, i la coreografia de la directora de l’Escola de Dansa, Montse Miret. Enguany s’hi han incorporat un bon nombre de nens, sumant encant a la representació.

El desig de les Clarisses amb aquesta aportació a les celebracions del Sant Crist, és de renovar en els fidels de Balaguer i de la comarca aquella impressió de fe i consolació sentida pels seus avantpassats amb l’arribada de la sagrada imatge. Els ressons que van arribant confirmen que s’ha aconseguit; així ho expressen algunes persones: “ens va agradar perquè era molt bella, molt ben feta i breu”. Per part nostra, la comunitat clarissa també renova i assumeix amb molt de respecte i responsabilitat l’herència rebuda per les primeres fundadores.

Sobre la missa, hem de saber que molts anys enrere, hi va haver un greu accident a Balaguer, que es va recordar com “els morts del molí”. Per ells es va oferir la santa Missa del 10 de novembre, dia següent a la festa. Des de llavors, cada any, s’aplica la santa missa del dia 10 pels difunts de la ciutat. Aquest any va ser presidida per Mn. Joan Pujol.

Sobre el centenari podem dir que l’any 1900 va compondre Mn. Cinto Verdaguer l’”Himne de la Romeria” en honor del Sant Crist de Balaguer. Es va estrenar en el Jubileu d’aquell mateix any, amb música del Mestre Sorribes, en presència del Cardenal Casañas, Bisbe d’Urgell, i de Mons. Messeguer, bisbe de Lleida. Però va ser en el Jubileu de l’any 1912 –ara se’n compleix el centenari–, quan es va cantar per primera vegada l’”Himne de la Romeria” amb música del Mestre Marfany.