Basilica Santuari del Sant Crist

sant

Situació

Per arribar a aquest indret ho podem fer caminant, pel carrer Torrent des del Barri Antic o per l’anomenat “Viacrucis” a prop del pont de Sant Miquel, tocant a la carretera d’Ager. Amb qualsevol vehicle s’hi pot pujar per la derivació que hi ha a la carretera d’Ager que ens durà fins al Pla d’Almatà on s’hi troben també els bombers, un institut d’ensenyament secundari, el Castell Formós i un parc forestal. La Basilica Santuari es troba obert tots els dies, dins l’horari usual de visites (migdia i nits tancat).

Referències històriques

La Basilica Santuari del Sant Crist es va construir sobre l’antiga església d’Almatà, primitivament mesquita major dels sarraïns, que fou destruïda durant els anys de guerra entre moros i cristians. Fou ofrenada pel comte Ermengol IV de Gerb, abans que caigués Balaguer al seu poder. L’any 1.105, quan definitivament fou conquerida la ciutat, fou reedificada. Va ésser anomenada església de Santa Maria d’Almatà (en veneració a la verge del mateix nom) i esdevingué parroquial fins a l’any 1.351 en què es convertí en església conventual de les Clarisses.
La primera restauració, començada l’any 1.610, consistí en la demolició de les parets, s’obrí la porta principal actual i es passà l’altar major del lloc on era -actual porta que dóna al riu- al lloc on és ara. De l’antiga església de la Mare de Déu d’Almatà encara podem veure les restes de l’antiga porta amb una rosassa (avui tapiada) a la banda que dóna a la zona enjardinada.

Després del 22 de març del 1.626, en ésser traslladada la imatge del Sant Crist al nou altar major, l’església deixà d’ésser anomenada amb l’antic nom i fou coneguda com a Església del Sant Crist. El 1.787 era tal l’afluència de devots que hom realitzà el segon i definitiu eixamplament de l’església en la seva forma actual, feta excepció de la façana, que no era tan sumptuosa com ara, car tenia una sola cara amb un finestral al mig i un petit campanar.

L’any 1.912 es començà l’actual façana, de pedra picada, obra de l’arquitecte barceloní Bernat Pejoan. L’any 1.930 s’acabà i s’inicià també l’enllaç del Santuari amb la carretera de Tremp i les estacions del Viacrucis. L’any 1.951 fou construït el retaule i l’altar major i pavimentada la nau principal. L’any 1.972 tingué lloc la renovació del presbiteri.

La imatge del Sant Crist
Diu la tradició que aquesta imatge fou la primera que es va fer al món. L’autor fou Nicodem qui, tenint impresa al seu cap la imatge de Crist a la creu, va decidir realitzar-la. Quan tenia format el cos, no hi havia manera de fer el rostre, cosa que van fer els àngels mentre dormia. Aquesta imatge romangué molts anys a Jerusalem. A la seva caiguda fou portada a Beirut on fou trobada pels moros, els quals la llançaren al riu Adonis. El crucifix baixà fins al Mediterrani i, solcant mars i guanyant rius, va arribar a Balaguer, on parà a la vista del convent de les germanes clarisses d’Almatà.
La devoció d’aquesta imatge augmentà vertiginosament. Hom deia que curava moltes malalties i feia altres meravelles. Al Sant Crist s’hi anava, i s’hi va, per cercar la pau espiritual, la salut corporal i en moments de calamitats i desgràcies. El Sant Crist de Balaguer ha rebut la visita de moltes personalitats, entre les quals podem destacar els reis d’Espanya, Felip IV (22 de març de 1.626) i Alfons XIII (5 de juliol de 1.924).

La imatge fou cremada durant la darrera Guerra Civil. La imatge actual correspon a l’escultor Joaquim Ros i és una còpia de l’antiga imatge. És de fusta de Flandes i té trasplantat un peu salvat de les flames.

Suggeriments

Si disposeu de temps podeu passejar pels jardins, anar al parc forestal que hi ha al costat del parc arqueològic del Pla d’Almatà o visitar el Castell Formós.
Al costat del Santuari hi ha el Convent de Santa Clara on hi viu una comunitat de monges clarisses. Tocant al convent hi ha una casa diocesana d’espiritualitat i als seus baixos un restaurant obert al públic.

Santa Maria

santa-maria

Referències històriques

Monument històrico-artístic.
Gòtic. Segles XIV-XV.
Les obres per a construir aquesta església començaren l’any 1351, impulsades per la comtessa Cecília de Comenge, vídua del comte Jaume I, sobre l’emplaçament de l’antiga església de Sant Miquel.
L’església fou consagrada el 24 de febrer de 1558 i el 1575 va passar a ser la parròquia de Balaguer. El llarg temps de construcció explica la seva manca de continuïtat en la puresa de l’estil gòtic inicial. Malgrat això, les seves grans dimensions li atorguen un evident caràcter monumental.
Les mides aproximades de l’interior del temple són d’uns 62 metres de llargada, 25 metres d’amplada i uns 25 d’alçada. L’església és d’una sola nau (una de les més grans de Catalunya), dividida en tres trams iguals i un absis de set panys. Està coberta amb voltes ogivals estrellades que recolzen a través dels arcs torals sobre columnes adossades als tres trams. Deu finestrals donen llum a la nau: cinc estan situats a l’absis i cinc, més grans, són als costats (dos a cada banda) i a la part frontal del temple.Hi ha també uns vitralls excel.lents que foren inaugurats recentment.
El temple posseeix un gran nombre de capelles, dedicades a sants protectors. La majoria tenen un rosetó amb figures de sants o heràldiques d’armes. Són emplaçades en l’espai que conformen els contraforts de l’església cobertes totes elles amb voltes de creueria. Actualment es troben decorades amb reproduccions, còpies i originals de pintura catalana (exposició permanent “Art a Santa Maria”).

Sant Domènec

sant-domenech
Convent de St. Domènec.
MONUMENT HISTÒRICO-ARTÍSTIC.
CLAUSTRE I ESGLÉSIA GÒTICA. SEGLES XIV-XV

Situació

Es troba situat al costat del pont de Sant Miquel sobre el riu Segre, a l’inici del carrer Urgell. A la placeta de davant de l’església s’hi troba una bonica creu de terme. El claustre acostumaba a estar obert tot el dia, peró ara resta tancat per problemes estructurals. L’església només es troba oberta en les hores de culte. Per a visites col·lectives cal adreçar-se al mateix convent o a l’Oficina de Turisme a l’Ajuntament, Plaça Mercadal, 1 o a través del telèfon (973) 44-66-06.

Referències històriques

El Convent de Sant Domènec, declarat monument històrico-artístic l’any 1.966, va ésser començat l’any 1.323 quan el comte-rei Jaume II pogué obtenir la llicència del papa Joan XXII.
Després de la guerra del 1.413 el convent quedà fet un munt de runes. Amb l’auxili dels monarques foren restaurats el convent i l’església. Guerres successives i, en major escala, les de Successió, de la Independència amb els francesos i la dels Set anys, causaren grans desperfectes.

El segle XIX fou un període en la qual el monestir anà d’unes mans a unes altres fins que els franciscans l’ocuparen definitivament. Així fou casa de beneficència (1.849), casa de missions sota els jesuïtes (1.853), hospital (1.868) després de l’expulsió dels jesuïtes, caserna militar (1.872) i monestir franciscà des del 12 d’octubre de 1.881.

En l’actualitat trobem, en antigues propietats del convent, instal·lacions i serveis com una residència geriàtrica, una llar de jubilats, un parvulari i un edifici de caire cultural (a l’antic centre d’assistència primària).

Referències artístiques

Dins el conjunt del convent destaquem l’església d’estil gòtic català. S’hi veuen detalls del segle XV i XVI, sobretot en els finestrals flamígers, en les nervadures i en el ben travat rosetó o clau, que tanca les arestes o dovelles de l’absis.
També podem observar l’obert i bon tall de les tres finestres ogivals que donen claror al temple, obertes en les tres llunetes del mig, i el perfil delicat dels calats i les filigranes de la columna central que els sosté. La seva planta és d’una nau amb capelles laterals i l’absis de set cares, les tres del centre amb allargats finestrals.

De resultes de la Guerra de Successió van desaparèixer dues capelles i l’antiga façana gòtica, reemplaçada per una senzilla paret arrebossada, amb un portal del renaixement acabat en un frontó triangular amb un nínxol al mig.

L’actual claustre recolza en arcs i columnes ogivals, damunt d’una base de pedra picada d’un metre d’alçària. Les columnes simples, molt allargades, sostenen arcs apuntats amb un calat trilobulat. Aquest claustre, format per quatre galeries, pot ésser qualificat de quadrat (30 x 31 metres), amb una amplada de galeries aproximada de més de 3 metres i mig. Fou construït en el segle XV i és bastant semblant al de Sant Francesc de Mallorca.

La creu de terme, d’estil gòtic, es troba a la placeta que hi ha davant de l’església. És poligonal, feta amb pedra amb graons de planta hexagonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llantera que sustenta una creu de pedra tallada. La creu està molt esculpida, amb una sèrie de figures humanes relacionades amb la vida de Jesús i és coronada per la imatge de Jesús a la creu.

Sagrat Cor

sagrat-cor

Referències històriques

La pastoral assistència als feligresos de Balaguer que residien al barri ” Nou Balaguer ” exigia una nova església.

El Dr.Ramon Iglesias Navarri, bisbe d’Urgell, va encarregar el projecte al Sr.Isidre Puig Boada, arquitecte diocesà, qui començà la seva construcció el mes de maig de 1964. L’obra, acabada a finals de setembre de 1966, fou dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

El 16 d’octubre del mateix any va tenir lloc la benedicció del temple.

Miracle

miracle

Església

Segons ens consta la tradició, la imatge de la Mare de Déu, una vegada trobada, fou traslladada a la Església de Sant Salvador, que fou l’església parroquial de Balaguer des del 1351 fins al 1571 ( segons afirma Fra Pere Sanahuja, Història de la Ciutat de Balaguer).
Tanmateix els documents de lèpoca ens transmeten la inquietud dels devots balaguerins per construir un temple a la Mare de Déu del Miracle.
La data més remota, certa i documentada, sobre l’origen històric de l’església del Miracle, és de maig de 1469.
Els jueus abandonaren Balaguer per allà els 1436-7 i que fou aleshores que va èsser venuda llur sinagoga de Balaguer. Aquesta sinagoga, doncs, va`’esser convertida en església cristiana amb el títol de Santa Maria del Miracle.
Aquesta primitiva església fou derruïda l’any 1692 perquè estava deteriorada i era insuficient, donada l’afluència de devots, tant balaguerins com de les rodalies. Mn. Francesc Mor fou el promotor i ànima de l’enrunament, engrandiment des del carrer Miracle fins a la muralla i de la nova construcció, que durà, des de la colocació de la primera pedra ” el 6 de maig de 1699, fins a l’any 1705 “. La construcció es portà a terme per mitjà d’almoines i de joves pagesos, posant els seus braços i els seus carros.
El 4 d’abril de 1810, en plena guerra de la independència, els francesos profanaren l’església, robaren tot el que tenia de bo i deixaren per terra el que no interessava, tambè la imatge de la Mare de Déu.
Semblants fets s’esdevingueren durant l’escomesa civil de 1936.
Passats aquells anys, l’església sobrí novament al culte. Amb motiu de les festes de la Coronació ( 30 de maig de 1955 )es feren importants obres de millora i ornamentació. El pas dels dies i les inclemències del temps deixaren les seves petges en el teulat, en el sòl … de manera que el dia de la festa, octubre de 1990, aquest cedí en la part devantera uns centimetres, la qual cosa replantejà als responsables de la Parròquia el tancament al culte per portar-hi a terme les actuals obres de reforma ( teulat, sòl, cancell, cor, sacristia, pintura, nova electrificació, megafonia, bancs … ).
El dia 8 de maig de 1994, amb gran goig i amb una enorme satisfacció s’obre de nou al culte aquesta església, Sntuari de la Mare de Déu del Miracle i llar de tots els balaguerins, que per la seva reconstrucció tant han fet i col·laborat.

Tradició

Segons testimoni immemorial, i com tantes altres imatges venerades pel nostre poble, la de la Mare de Déu del Miracle fou trobada per una escaiença fortuita. La ciutat de Balaguer havia estat ja reconquerida, i moros i cristians hi vivien en pau. I, fou justament una mora la que, tot cavant en el seu hort, proper a la muralla, desenterrà, pensant que seria alguna pedra, una imatge de Maria amb el Nen Jesús al braç dret. Veient-la bruta i polsosa, pel molt temps que havia estat sota terra, la portà a casa seva, que estava davant d’on s’edificà l’església, i la posà dins la bugada per netejar-la.
Una veïna crsitiana que es presentà per demanar-li foc, restà sorpresa en veure que del forat del cossi fumejant en sortia sang. La mora li contà la troballa i li digué el que havia fet amb l’imatge, i ambdues dones comprovaren que era de la mateixa Santa Imatge d’on brollava sang. Admirades en veure tan clara manifestació, caigueren de genolls i exclamaren: Miracle, Miracle !
Tot el veïnat fou assabentat del gran prodigi i la miraculosa imatge fou duta a l’Església Col·legial de Sant Salvador i més tard al nou temple bastit a l’indret mateix de la troballa.
La devoció a la Mare de Déu del Miracle arrelà fortament entre els balaguerins i fidels de la comarca i es feu manifestament palesa quan el dia 12 de novembre de 1697, a petició unànime dels Paers de la ciutat, el bisbe d’Urgell, Julià de Cano Thebar ( 1695-1714 ) la confirmà com a compatrona de la ciutat, juntament amb el Sant Crist.

Imatge

Maria, mare de Déu i mare nostra, fou representada en la seva imatge del Miracle amb un caràcter fort i amb un exotisme no gaire freqüent en el nostre art. La imatge té uns setanta centímetres d’alçada; és policromada i està tallada en marbre, seguint tots els procediments tècnics habitauls del segle XVI, època a la qual sembla pertànyer aquesta interessant escultura.
El tipus iconogràfic és també normal: figura dempeus, amb el Nen al braç dret, recolzant-se com en un tron, i un fruit a l’altra mà, avui desaparegut i en el seu lloc la flor de lis.
Vesteix túnica manicata i mantell, tot força senzill i elegant, sense ornanents superflus, sense fíbules ni altres joies que acostuma a lluir en altres escultures de l’època. Ès curiós notar que duu el cap descobert i el pentinat recollit en trenes.
El colorit és fi i delicat, a base de tonalitats blaves i vermelles.Les trenes són brunes i les carnacions naturals, amb les galtes d’intensa coloració.
Avui dia la imatge està centrada sota un arc de metall i envoltada per quatre angelets: dos aguantant la corona sobre el cap, i dos més amunt, subjectant un llistó sinuós que cau pels costats. Dotze estrelles encerclen la part superior de la imatge.
L’Església i la Mare de Déu del Miracle han donat a Balaguer un tarannà especial en la seva forma i manera de ser. Han estat la càtedra de l’espiritualitat vigorosa d’homes i dones, que han forjat la llar cristiana d’arrels profundament evangèliques i han vertebrat la seva fe, la seva esperança i la seva caritat.

Coronació

El solemne acte de la coronació canònica a la imatge de la Mare de Déu del Miracle, tingué lloc el 30 de maig de 1955. A les deu del matí se celebrà la Missa de Pontifical en el restaurat temple de Santa Maria. Després la sagrada imatge fou portada en processó a la Plaça Mercadal, on la multitud dels fidels aclamà la Mare de Déu del Miracle, en el moment de la seva Coronació Canònica, de la qual en fou celebrant, Monsenyor Hildebrand Antoniutti, Nunci Apostòlic de Sa Santedat, assistit pels senyors bisbes Ramon Iglesias Navarri, d’Urgell; Aureli del Pino Gómez de Lleida i Vicent Enric Tarancón, de Solsona.
Amb motiu de la diada, s’eixamplà el cambril fins a la muralla. La corona fou costejada per les donacions de joies, de les quals es desprengueren els fills de Balaguer per donar-les a major glòria de la seva Compatrona.
L’any 1980 se celebrà solemnement el 25è. aniversari de la Coronació Cnònica amb actes pietosos i culturals. Hi van assistir un gran nombre de fidels, i els nois i noies de tots els col·legis de Balaguer.Al cambril s’hi enclavà una placa commemorativa dels actes.

Pregària a la Mare de Déu del Miracle

Santíssima Verge Maria, Mare de Jesucrist i Mare nostra.
Sobirana reina de Cels i Terra, que baix el títol gloriòs i consolador del Miracle, sou l’Advocada i Patrona de la ciutat de Balaguer i de tots els vostres fidels.
Mostreu que sou nostra Mare i Reina amorosa del vostre poble.
Alcanceu-nos un gran amor a Jesús i un afecte filial a Vós.
Consoleu les nostres tristeses, ajudeu-nos en les necessitats i treballs i doneu-nos la perseverància final en l’amor a Déu i als nostres germans.
Feu que busquem sobretot el Regene de Déu i sa justícia ara, i en la glòria del vostre Fill Jesús. Amén.

Capella Joan XXIII

capella