TRANSMETRE LA FE ALS JOVES D’AVUI

(Francesc Torralba – Conferència quaresmal. Balaguer 21 febrer 2018)

 

                                

 

Transmetre. Què vol dir?

La fe no és un coneixement, tampoc una habilitat. La tecnologia, la física, la literatura són coneixements que tenen les seves pedagogies de transmissió, d’aprenentatge.

La fe, però, és una realitat interior. No es transmet com un coneixement o com s’aprèn un ofici. Cal cercar altres maneres per transmetre-la.

La fe és més aviat una experiència interior que podríem definir dient que Déu està al meu costat, que no estic sol. Una experiència que es fa present en moments intensos de la vida.  Ara bé, les experiències internes normalment són de 3 tipus:

  • Experiència ètica: Es de tipus individual. Faig el que he de fer. Tots podem tenir aquesta experiència, fins i tot els ateus i els agnòstics.
  • Experiència de la bellesa. La podem fer tots. També és individual.
  • La fe, és una experiència social. És sentir-se cridat per un Altre. I té el gran valor de ser intangible, “No visible” però si sensible.

Com la podem detectar?

Clar que sí, només cal veure la manera com actua o com viu una persona. La nostra forma d’estar al món és una forma de manifestar la fe.

Com irradiem aleshores això que vivim?

Només és possible fer-ho compartint la meva experiència interior. Per això, la fe, és una experiència interior, però no solitària.

 

 

                           

 

Com fer-ho per transmetre la fe als joves d’avui?.

En primer lloc: la paraula.  Però la paraula no abasta tot el que irradia la fe.

Cal l’experiència, les obres que acompanyen i fan visible la fe, activitats que revelin la fe del qui creu. Un exemple: un noi que veu la seva àvia pregar adreçant-se a Algú; que obre la porta i dóna ajut a qui el necessita, aquest noi, veu i experimenta que la seva àvia creu en Algú, veu que la seva àvia té fe.

També cal valorar el silenci, sobretot en situacions difícils, en el quals, el que ens demana el cor, és respondre amb la mateixa moneda als insults que rebem. En aquests moments, el silenci és revelador de la fe.  Quan un jove veu que als insults responem amb educació, quan a una agressió feta, posem pau, allí també transmetem Déu.

Però… de manera especial, com transmetem la fe als joves d’avui?

Dues consideracions prèvies:

La primera, el conjunt de joves, no és homogeni. Els joves són un mosaic.
La Segona, en aquest mosaic hi ha peces que no són sorolloses.

Fer soroll no vol dir que hi ha molts participants. Tot i així hem de reconèixer que hi ha una gran part indiferent i que també hi ha una altra que fins i tot és hostil vers l’institució que la transmet. Aquest grups necessiten que els hi canviem l’etiqueta que tenen de la institució (Església, Jerarquia…) o que els hi ha arribat. Com fer-ho? Un possible camí és el del qüestionament. Vols dir que pots dir que conèixes una casa només per veure la façana? Vols dir una cosa d’ella? Doncs entra a conèixer-la. Davant aquestes situacions no hem d’amagar-nos. Perquè sempre que hi ha algú que manifesta el que creu, en troba un altre que també. Ara bé, cal que hi hagi un primer i cal que hi hagi un altre que el segueixi, és a dir, que faci comunitat. Perquè, recordem, la fe és un fet social.
És en aquest moment que es veu per què serveix la fe: la capacitat d’enfrontar una malaltia, d’encarar la realitat de la mort, d’enfrontar fins i tot el mal.

        

Pàgina desenvolupada per CompsaOnline S.L.
Top
Segueix-nos: